divendres, 1 de juliol del 2011

Comiat de la tasca de Responsable del Servei d’Informàtica.



El dia 1 de setembre passat el professor Herminio Manzano ha acabat el seu cicle al capdavant del Servei d'Informàtica de l'Escola Joan Pelegrí i la Fundació Cultural Hostafrancs (1999-2011). Seguirà a l'Escola com a professor i tutor d'ESO.
En aquesta carta oberta l'Herminio Manzano s'acomiada d'aquesta tasca i fa un balanç de la feina feta.
Membres de la comunitat educativa de la FCH:
Aprofito la revista Calaix de Sastre per dirigir-me a tots vosaltres i fer balanç de la feina feta des de 1999 fins el 1 de setembre de 2011 al capdavant del Servei d'Informàtica.
Hermini Manzano
Sembla que fos ahir, però ja fa 12 anys que l'equip de direcció de llavors em va demanar que assumís la responsabilitat de gestionar el que aleshores es deia tutoria informàtica i avui m’agrada dir-li servei d’informàtica… perquè de fet sempre m’he imaginat la tutoria informàtica com un servei, com una forma de donar suport i d’ajudar al bon funcionament de l’Escola i la Fundació, de donar resposta positiva a les necessitats informàtiques de tota la comunitat educativa.
Vull mostrar el meu agraïment a la Institució que m’ha permès fer durant un període de temps excepcionalment llarg -12 anys-, a més de la tasca docent que és la meva veritable vocació, una feina tècnica i de planificació que m’agradava i en què he seguit aprenent constantment. Voldria personificar aquest agraïment en els tres equips de direcció que m’han fet confiança al llarg dels anys i m’han ofert llibertat i autonomia per treballar i també en tota la comunitat educativa que ha tingut paciència i comprensió amb el treball del servei d’informàtica.
Potser no caldria que expliqués detalladament quina és la situació del sistema informàtic i les TIC a la Fundació avui dia… és a la vista de tothom, però em permetreu algunes xifres que poden donar una idea del conjunt:
Durant el curs 2010-11, al servei ha gestionat 584 ordinadors (409 a Secundària, 69 a Primària i 106 a Guadiana). Del total, 290 portàtils. 51 impressores, 42 projectors, 15 servidors dedicats, 12 aules d’informàtica (dues d’aquestes mòbils).
Disposem de quatre accessos a internet d’alta velocitat ADSL  i un de Fibra Òptica.
Un Campus Virtual amb més de 3300 usuaris, gairebé 300 espais de cursos gestionats activament per més de 80 professors i professores, els darrers dels espais creats al Campus justament els de P3 o Barcino Oriens
Disposem, a Secundària i Guadiana, de servidors de fitxers amb capacitat per gairebé 1 TeraByte (moltíssima capacitat).
Fins finals de juny (2011) gestionàvem un servei intern de correu amb més 250 usuaris i ara mateix ens el mantenen els de Google, però la gestió segueix sent nostra.
Tenim un web amb gairebé 1 Gb de continguts; un web, per cert, a què només aquest darrer curs se li han fet més de 100 actualitzacions significatives.
Tot això i molts altres avenços de l’àmbit TIC s’ha aconseguit gràcies, no tant sols a les meves iniciatives, sinó fonamentalment pels suggeriments i demandes de la comunitat educativa, gràcies a l’aprovació de les partides pressupostàries corresponents fetes pels diferents Equips de Direcció, també indubtablement gràcies als avenços de la tecnologia i sobre tot, gràcies als esforços i el treball al peu del canó de l’equip de tècnics del servei d’informàtica, actuals i passats…
Una altra forma de fer balanç d'aquests anys pot ser descriure algunes de coses què em vaig trobar el primer dia que vaig ser Tutor Informàtic, el 8 de gener de 1999:
Evidentment no em vaig trobar res a l’edifici de Guadiana perquè encara no formava part de la Fundació. Quan es va integrar, vam reconstruir tot el sistema informàtic… avui hi ha 6 aules d’informàtica, una xarxa estructurada, tres servidors.
A Primària no hi havia cap ordinador ni a secretaria ni a les sales del professorat. Només hi havia una aula amb 21 ordinadors connectats en una xarxa que sovint si es movia un sol cable deixava de funcionar. No teníem internet. No hi havia racons de l’ordinador a les aules, ni xarxa de cable per tot l’edifici, ni wifi (de fet era una tecnologia que no existia). Evidentment no hi havia cap pissarra digital (el curs 2011-12 n’hi haurà 12).
A Secundària, entre moltíssimes altres coses: els ordinadors de secretaria no estaven connectats en xarxa i tampoc disposaven d’accés a internet.
Només hi havia dos servidors: un per gestionar un lentíssim accés a internet a través d’una línia RDSI i un altre gairebé simbòlic per guardar programes. Tots els ordinadors s’apagaven per la nit i es posaven en marxa pel matí… ara hi ha servidors que no s’aturen mai.
A les aules d’informàtica no teníem ordinador del professorat, ni projector multimèdia. No teníem ordinadors als laboratoris, ni aules multimèdia dels grups classe (ara hi ha 41 aules equipades amb sistemes digitals-audiovisuals); tampoc teniem taules multimèdia mòbils o aules d'informàtica mòbils.
No teníem una xarxa de cablejat estructurat (ara el cable arriba des del cinquè pis fins a la piscina), tampoc teníem wifi.
Per a us de tot el professorat només hi havia 4 ordinadors (ara en tenim 87 si comptem els 40 portàtils de l’1x1). No teníem unitats K: d’emmagatzematge remot.
El 1999 era el primer any que posàvem notes en un disquet… el curs 2011-12 podrem gestionar les notes i els historials acadèmics del nostre alumnat des d’internet.
No hi havia, evidentment, portàtils de l'alumnat a la classe...
No teníem ni correu electrònic, ni campus  virtual, ni espai web (bé, sí que teníem web, tenia literalment 4 pàgines descrivint cadascuna de les etapes educatives).
No teníem cap nom de domini d’internet registrat, ara en tenim 7…
No vaig trobar cap document escrit, ni cap esquema del sistema, ni cap plànol d’instal.lacions... ara deixo centenars de documents i esquemes que espero siguin d’alguna utilitat en el futur.
Vaig començar amb 10 hores de dedicació setmanals i marxo havent disposat de 12 hores de dedicació setmanals amb l'encàrrec de supervisar el sistema les 24 del dia, tots els dies de l'any.
Hem fet desenes de cursets de formació interns que ens han permès avançar tots plegats en l’ús de les TIC. També hem impartit molts cursets externs en el context de l’escoles d’estiu i hivern del Col.legi de Llicenciats. Hem assistit a congressos i seminaris nacionals per explicar la nostra experiència TIC i presentar el nostre Campus Virtual i se’ns l’ha valorat com a model d’ús a una escola de secundària.
També hem patit incidències lleus i greus, ordinadors que han deixat de funcionar, USBs que s’han esborrat,  servidors que han caigut, sabotatges d’alumnat i atacs hacker. Alguns d’aquests incidents han estat públics, altres no. Els hem intentat atendre i resoldre ràpidament i sense massa enrenou. En molt poques ocasions els incidents han implicat perdre dades.
El 1999 treballar amb ordinador i recursos TIC era l’excepcional, cosa de tècnics, i marxo veient que el treball davant de l’ordinador és habitual i imprescindible per tothom. Malgrat tot, seguim estan en la pre-història de les TIC, els propers anys tindrem l’oportunitat d’usar i gaudir de moltíssims serveis i capacitats digitals avui encara inimaginables.
Però no us penseu que tot ha estat “evolució” i “progrés.”; aquests anys no han estat exempts de moments o situacions professionalment difícils:
L’inici va ser molt complicat, l’anterior responsable havia marxat de l’Escola i d’un dia a un altre vaig estar al càrrec d’un sistema que no coneixia i sobre el qual no havia rebut gairebé cap informació. Només tenia idees, un projecte escrit, il.lusions i dubtes, molts dubtes, propis i d’altres.
Durant 12 anys m’he endut cada dia a casa els mals de panxa dels nervis que implicava tenir la responsabilitat de garantir el bon funcionament de serveis i sistemes cada vegada més imprescindibles per la comunitat i la tensió d’haver d’atendre i resoldre, o fer resoldre, totes i cadascuna de les incidències, grans o petites.
Malgrat tot, me’n vaig content. Amb la satisfacció de la feina feta, vull pensar que ben feta.
Crec sincerament que la major “fortalesa” d’aquesta institució som els professionals que hi treballem. Que la nostra tasca prioritària com a Escola i com a docents és entrar a les aules i aconseguir fer avançar una mica els nens i nenes, els nois i les noies en el seu camí d’aprenentatge personal.
Per a que els docents puguem fer bé aquesta feina requerim que hi hagi uns bons equips de coordinació i direcció que ens facilitin i orientin el treball, amb saviesa tècnica, però també amb habilitat social i capacitat de lideratge.
També hem de comptar i comptem amb el suport i el magnífic treball de les persones d’administració i serveis que ens resolen un munt de problemes de tota mena. He tingut l’oportunitat de treballar molt a prop seu al llarg d’aquests anys i reconec i agraeixo tot el seu treball i dedicació.
Però al capdavall, estic convençut que per a que tothom pugi fer bé i el més còmodament possible el seu treball -docent, administratiu o de gestió-, passant moltes hores davant de l’ordinador, ha d’haver qui garanteixi el bon funcionament del sistema informàtic i que gestioni els recursos digitals amb eficàcia. Aquesta ha estat la tasca de l’equip del servei d’informàtica, present i passat i ho seguirà sent, sens dubte, en el futur.
Estic satisfet d’haver treballat moltes hores amb totes les persones que han format part del servei d’informàtica. Del passat: En Fedor Adsuar, amb qui vaig compartir 9 anys, vam fer bona feina junts, molts dels serveis i disponibilitats informàtiques actuals se’n deriven d’aquella etapa i l’Agustí Granados, que va donar calidesa a l’atenció de les necessitats de les persones. Del present: en Carles Ventura que ha estat el darrer en incorporar-se a l’equip i que demostra, en cada tasca que se li encomana, una dedicació i eficiència altíssims; en Flàvio Bettio, que compagina la seva tasca docent a Guadiana amb les tasques tècniques de suport, de forma discreta però eficaç. Finalment, en Juan León, un model de dedicació, predisposició i esforç. Uneix els seus moltíssims coneixements tècnics a una enorme capacitat de treball i d’iniciativa. Estic, sobre tot, orgullós de la competència de l’equip que hem format al llarg dels anys. Podem estar tranquils, ho seguiran fent bé en el futur. Moltes gràcies a aquests tècnics, si hi ha algun mèrit en tot plegat és fonamentalment seu.
Dels errors que s’han comés en els sistemes informàtics i de les conseqüències que se n’han derivat entre el 1999 i el 2011 voldria assumir de nou la responsabilitat i demanar-vos disculpes.
Finalment, per acabar, dono la meva més afectuosa salutació al professor David Garcia que a partir de l’1 de setembre de 2011 ha assumit la responsabilitat del servei d’informàtica
Gràcies a tots.
  

Herminio Manzano