Dolors Juher: darrer dia lectiu

	Con diez cañones por banda, viento en popa, a toda vela, no corta el mar, sino vuela un velero bergantín. Bajel pirata que llaman,  por su bravura, el Temido, en todo mar conocido del uno al otro confín.
Te’n recordes d’aquests versos? Segur que sí. També et deuen venir a la memòria els temps aquells quan et vares iniciar en aquesta professió nostra i els alumnes s’aprenien els poemes de memòria i es podia elogiar els pirates. Avui l’ensenyament és molt diferent del que hi havia aleshores quan vas començar a trepitjar les aules des de l’altre costat del pupitre. I tot ha canviat, malgrat el que un gurú del temps actual ens digui que si un savi de l’època clàssica trepitgés les nostres aules podria donar classes sense dificultats, mentre que un cirurgià es trobaria que no sabria què fer en un quiròfan. Una professora de llengua voldria per als nostres dies els valors educatius d’aquells temps llunyans on, de les set arts liberals, el trívium (gramàtica, dialèctica i retòrica) representava l’exaltació de la comunicació oral i escrita com a fonament de la formació de qualsevol persona que com a tal es volgués distingir. L’estètica, la intel·ligència i la bellesa del llenguatge ens han fet grans com a persones i com a societat. I tu has aportat tot allò que has pogut des de la teva posició discreta, però de treball constant, tant des de l’aula com des dels despatxos de coordinació. Durant aquests anys has tingut alumnes aplicats i altres que no eren tant: els primers quan no saben què fer agafen un llibre i els segons no saben què fer amb un llibre. Els polítics han volgut fer una educació millor però només els qui veritablement estimem la nostra professió sabem com arribar al cor del nostre alumnat. Ara deixem-nos de romanços i que
	Traten otros del gobierno del mundo y sus monarquías, mientras gobiernan mis días mantequillas y pan tierno, y las mañanas de invierno naranjada y aguardiente. y ríase la gente.
En nom de la comunitat educativa de l’Escola Joan Pelegrí, gràcies per la feina feta. Les portes sempre les tindràs obertes: tots encara hem d’aprendre molt. La Dolors amb la targeta  d'agraïment dels companys i companyes. Foto: Miquel Guasch Dimarts, 20 de desembre de 2011

Calaix de Sastre 43

Ja està en marxa la distribució de la nova edició de la revista Calaix de Sastre, en la seva edició número 43... En breu la tindreu a casa vostra!!! Esperem que us agradi!!!

Discurs obertura acte lliurament Premis Ciència, Tècnica i Medi Ambient del curs 2011-2012

L’acte que ara iniciem és la XVI edició dels Premis Ciència, Tècnica i Medi Ambient de l’Escola Joan Pelegríi i hem de recordar que enguany s’emmarquen dins l’Any Internacional de la Química. Aquesta dedicatòria es deu a què fa tot just 100 anys que el Premi Nobel de Química va ser concedit a Marie Curie, una entusiasta investigadora polonesa que va emigrar a París després d’haver estat treballant per pagar els estudis de la seva germana a canvi de què aquesta l’acollís posteriorment a la capital francesa i li retornés el mateix favor. Aquesta mentalitat de pacte i una tenacitat i una constància en el treball la varen dur a descobrir, juntament amb el marit Pierre, el poloni, un element 400 vegades més radioactiu que l’urani. Posteriorment amb l’ajuda de Demarçay varen trobar el radi, que per poder ser estudiat va requerir obtenir el mineral d’unes mines de Txèquia. Marie i Pierre són coneguts com uns dels matrimonis científics més importants de la història però també Marie i la seva filla Irena són exemple d’una gran col·laboració professional, més enllà de l’afectiva. L’amor de la mare envers la filla durant els primers anys de vida d’aquesta va donar com a resultat la generació d’una part molt important del treball de Marie.

I és que la vida científica no és només treball d’investigació: també hi ha un component humà. Avui fem honor als treballs científics i tecnològics però el proper trimestre repartirem els Premis Drets Humans. És un gran error, malgrat que sovint es comet, separar les ciències de les humanitats: uns han de conèixer i descriure la natura i procurar les condicions per a un món millor i els altres ens han d’ensenyar a viure i gaudir-ne.

Un altre error que cometen es separar les ciències com si fossin independents. El darrer Premi Nobel de Química Daniel Shechtman és un exemple de com la recerca dins les estructures cristal·lines regulars dels sòlids i líquids refredats el va dur a descobrir unes irregularitats. Aquestes no corresponien als models de repetició periòdica de cubs, tetraedres, ortoedres... com a les pilotes de futbol, sinó que s’ajustaven a patrons quasiperiòdiques com els proposats pel matemàtic Fibonacci per a la reproducció de conills. Les propietats físiques d’aquests materials són que elèctricament i tèrmica siguin mals conductors, gran duresa, resistència a la deformació i antiadherents. Això obre un espai enorme per a les aplicacions tecnològiques, és a dir, a l’elaboració de productes finals.

Veiem com les ciències (física, química, matemàtiques i tecnologia) es relacionen. Recordant Curie, també ens adonem de la necessitat de la col·laboració entre persones per tirar endavant projectes importants i com l’amor és la principal font d’inspiració. Treballeu doncs globalment, en equip i humanament.

Text: Víctor Ranera
Imatge: Anna Terés


Bibliografia:

• FERNÁNDEZ-NOVELL, Josep M; FUSTÉ, Roser i PARAIRA, Miquel. Daniel Schectman un Premi Nobel “quasicristal·lí”. Col·legi Oficial de Químics de Catalunya, Secció Tècnica d’Ensenyament. 2011. 
• STRATHERN, Paul. Curie y la radioactividad. Siglo XXI. Madrid, 1999.

Adhesió al manifest somescola.cat

Aquest curs va començar amb una reedició de la polèmica al voltant del paper que les llengües catalana i castellana han de jugar dins l’ensenyament, tot qüestionant-se el model d’immersió lingüística del nostre país. Moguts per aquesta polèmica ,i recolzats per Òmnium Cultural, es fa llançar la plataforma somescola.cat amb la finalitat de recollir adhesions en defensa del model lingüístic que hem tingut fins ara. La nostra escola s’hi va adherir en tant que ens definim com a escola catalana.

Article del 24 de març del 1979

El manifest té més de 33.000 adhesions, tant individuals com col·lectives, en el moment de ser redactat aquest article. En un primer moment s’hi va sumar el Claustre de mestres i professorat i posteriorment el Consell Escolar ho va ratificar. En tots els casos es va fer per aclamació, la qual cosa demostra la cohesió que hi ha en el nostre centre en la defensa d’un model d’ensenyament que proclama que “els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori” (LEC, article 10.1). I, a més, “els alumnes que s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català” (LEC, article 10.2). El propi manifest reconeix que el model de la immersió lingüística “ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües” i “ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el català”.

La nostra escola ha estat fidel a l’ensenyament del català, fins i tot abans que la legislació ho preveiés. En aquest senti, el retall de premsa de l’any 1979 que acompanya aquesta crònica és il·lustratiu de la tradició catalana de l’Escola Joan Pelegrí, el Centre Montserrat Xavier i l’Ateneu Montserrat. Ja l’any 1940 es celebrava l’11 de setembre amb una petita estàtua de Rafel de Casanova i es celebraven totes les revetlles típiques catalanes com ara Sant Joan, el Doctor Joan Pelegrí feia classes d’Història de Catalunya pels anys 50 del segle passat o es varen celebrar activitats, algunes d’elles clandestines, amb l’Abat Escarré, Raimon, Pi de la Serra o Maria del Mar Bonet.

Crònica de París

Alguns des alumnes de 4t d’E.S.O , vam anar d’intercanvi a França la setmana del 30 al 6 d’abril. L’estada d’aquests dies va ser a Rouen, Normandia, tot i que el dia 4 el vam passar a Paris.

A les 7 del matí, ja estàvem tots a punt per sortir de Rouen en l’autocar que posteriorment ens portaria a la capital. El trajecte va durar dues hores que es van fer llargues degut a l’emoció per arribar. Un cop vam baixar de l’autocar, ens esperava l’autobús turístic amb el qual visitaríem els principals monuments i edificis.

Al llarg del trajecte, hi havia diverses parades on vam anar baixant. La nostra primera parada va ser el museu del Louvre on vam estar un quart d’hora per fer fotografiar la piràmide i la part exterior de l’edifici. El nostre següent destí va ser la Catedral de Notre-Dame.

Des d’allà, vam anar caminant fins al centre Pompidou on ens van deixar temps per dinar i comprar els últims souvenirs. Després del temps lliure, vam tornar a pujar a l’autobús, el qual ens va portar a l’embarcació on s’agafa el bateau-mouche (davant de la Torre Eiffel).

El vam agafar i vam fer el recorregut pel riu Sena passant per sota dels 12 ponts de París. Tot el trajecte va durar una hora aproximadament, i al baixar d’aquest, vam anar sota la Torre Eiffel per fer les últimes fotografies, acabant així el nostre magnífic dia a París.

Andrea Armengol

Irene Gil i Lara Veja

Grup de diversitat a l' Escola Joan Pelegrí

Des del grup de diversitat volem explicar-vos una mica els projectes que hem dut a terme durant el curs passat.

Des de l’assignatura de ciències aquest any hem treballat la meteorologia. Hem estudiat l’estructura de l’atmosfera, les variables meteorològiques fent un seguiment d’aquestes al llarg del curs i els fenòmens meteorològics. Cal destacar que a l’hivern hem vorejat en alguna ocasió els 0⁰ C i aquest estiu el mercuri ha pujat fins als 43⁰ C! Ha estat curiós observar els sobtats canvis de pressió atmosfèrica els dies de pluja o l’alt grau d’humitat que hi ha a Barcelona, d’aquí la xafogor. Aquest curs a més a més controlarem la pluviometria.

Hem continuat amb el conreu de l’hort al terrari de l’escola. Al primer trimestre, compartint amb un variable de 3r d’ESO, hem conreat cultius de tardor (raves, pèsols, enciams...) i a meitat del segon trimestre els cultius de primavera (pebrots, albergínies, cogombres, enciams, diverses varietats de tomàquets i maduixes) i vàries herbes aromàtiques. Esperem aviat poder disposar del sistema de reg per gota a gota per no perdre els cultius durant les vacances. Per cert, les maduixetes boníssimes i els tomàquets xerry, una passada! Totes les tasques de l’hort i dades meteorològiques han quedat recollides en un diari personal.

Durant el primer trimestre vam fer un taller de soldadura i vam realitzar diversos projectes de tecnologia. També un petit taller de cuina en què vam fer panellets.

Al segon trimestre hem treballat l’energia. Hem muntat la instal·lació elèctrica d’un habitatge sobre un panell elèctric i per treballar les energies renovables vam construir dos forns solars que ens van permetre cuinar amb l’energia calorífica del sol unes delicioses pizzes.

Durant el darrer trimestre de curs vam iniciar un taller de reparació de bicicletes. La veritat és que semblava més fàcil del que realment ha estat, ens ho vam passar molt bé, vam aprendre molta mecànica però ens ha quedat molta feina per fer que esperem acabar durant aquest curs.

Des de l’àmbit lingüístic i social vam treballar diferents aspecte a través dels projectes: els mitjans de comunicació El Viatge per...  també vam aprendre moltes coses sobre el teatre amb Fem Teatre i sobre la Guerra Civil amb un altre dels nostres projectes havíem de fer també un diari de treball on hi havíem d’anar posant què havíem après durant aquella setmana i, com no!, hem llegit alguns llibres i hem fet també redactats de diferents tipus.

Una altra cosa interessant eren les pràctiques d’aprenentatge servei: un cop a la setmana anàvem a col·laborar amb els nens i nenes de 3, 4 i 5 anys i els ajudàvem en el que ens demanaven i ens agradava molt fer-ho.

Desitgem doncs aquest nou curs continuar amb aquests projectes i altres de nous.

Ens alegrem molt pels nostres companys i companyes  que van acabar el programa el curs passat i han pogut continuar els seus estudis cursant un cicle formatiu.

Els nostre agraïment al professorat implicat en aquest projecte – tant els professors actuals com als que en algun moment han col·laborat en el projecte – i a la Direcció de l’Escola i l’equip de coordinació per apostar per nosaltres i pel seu suport constant.

Girberga Orona

Adrian García

Grup de Diversitat

3r C d’ESO

Nova direcció de la Fundació i de l’Escola

Mercè Velilla

Aprofitem aquest espai per presentar-nos a tota la comunitat de l’Escola Joan Pelegrí ja que des d’aquest setembre comencem la Direcció de la Fundació Cultural Hostafrancs (Mercè Velilla) i de l’Escola Joan Pelegrí (Víctor Ranera). Per a nosaltres és un repte important, potser és el més gran al qual ens haurem d’enfrontar durant la nostra vida professional. Fins ara hem estat docents de l’Escola i els darrers quatre anys hem tingut càrrecs de gestió que ens han permès conèixer des d’una altra perspectiva la realitat de la nostra institució. 

Entenem que per afrontar amb èxit els propers quatre anys al front de la Fundació i de l’Escola calia elaborar un Pla estratègic. Això ho vàrem fer a partir de:

• Reconeixement exhaustiu de la situació existent. A través d’entrevistes amb diferents membres de la comunitat educativa, la participació de tots els treballadors de l’escola en l’eina de participació amb format web 2.0 Què m’opines de l’Escola?, les enquestes EFQM de cursos anteriors (famílies, alumnat i professorat), assistència a la Junta Rectora de l’AMPA i les valoracions del pares/mares delegats/des de curs sobre diferents àmbits... i, òbviament la nostra valoració personal amb l’ajuda d’una anàlisi DAFO (debilitats-amenaces-fortaleses-oportunitats) i estudi de l’entorn genèric PEST (política-economia-societat-tecnologia).

• Establir quina és la missió, la visió i els valors per a la institució i que han de guiar la nostra acció. En aquest sentit, vàrem definir el més clarament possible a què es dedica l’escola, com voldríem que fos en un futur a mig termini i quins valors haurien de guiar la tasca educativa. 

• Llistar i temporalitzar en un calendari a dos anys vista quines han de ser les accions que han de dur-nos a assolir la visió que tenim de l’Escola.

• Establir un sistema d’indicadors que serveixin per mesurar el grau d’assoliment dels diferents objectius i la satisfacció per com s’han dut a terme cadascuna de les accions.

• A més, i a mode d’apèndix, vàrem incloure en aquest pla un seguit de reflexions de diferents pensadors al voltant del món educatiu i la gestió de centres escolars.

Les set línies de visió que ens vàrem marcar són:

1. Estar organitzats de manera que tots els processos que es duen a terme estiguin consensuats i clarificats a través dels diferents documents de funcionament com ara el Projecte Educatiu de Centre, les Normes d’Organització i Funcionament del Centre, el Projecte Curricular, el Pla d’Acció Tutorial i el Manual de Processos. 

2. Disposar de les eines de gestió que siguin segures i eficients.

3. Atendre la diversitat de l’alumnat, tant els que tenen majors capacitats com els que tenen dificultats per seguir el ritme normal d’aprenentatge.

4. Tenir un bon ambient de treball i cooperació entre tots els membres de la comunitat educativa.

5. Disposar d’un sistema millora continuada en els models d’ensenyament-aprenentatge i de gestió a partir d’indicadors de rendiment i la reflexió.

6. Tenir uns valors compartits per tothom que guien l’acció educativa de manera transversal.

7. Gestionar eficaçment i responent a les necessitats els recursos materials i les infraestructures.

Víctor Ranera

Creiem que amb aquest plantejament estratègic podrem dur a terme de manera més eficaç la nostra feina i evitar que el dia a dia ens privi de veure cap a on volem anar. La gestió de les escoles s’imbueix cada vegada més de models del món empresarial com ara aquest. Malgrat que hem de vigilar no confondre una escola amb una empresa qualsevol, hem de ser conscients que les escoles i les empreses tenim trets comuns. No oblidem tampoc que les empreses van adoptant cada vegada més models de la gestió en valors molt pròpia del món educatiu i de les organitzacions no guvernamentals.

Finalment, abans d’acabar, ens agradaria dir-vos que estem a la vostra disposició per tot allò que podeu necessitar i que comptem amb la vostra col•laboració per tirar endavant el nostre Projecte Educatiu.

Mercè Velilla

Víctor Ranera

Entrevista a Rubén Delgado sobre la selectivitat

Rubén Delgado

Has tret sempre aquests resultats?

La veritat és que sí, des de ben petit he estat un noi molt interessat en treure bones notes i he dedicat sempre el temps necessari per arribar a notes altes. Mai m'he comformat amb un sufi o un bé, sempre he anat a buscar el màxim.

Com has aconseguit aquests resultats?

Treballant. Segons el meu parer el secret està en estar atent a classe i treballar amb constància sense deixar les coses per l'últim dia. Això tampoc vol dir que m'hagi passat els dies tancat a casa estudiant però sí que m'he organitzat i planificat l'estudi sempre amb força antelació per no haver d'agobiar-me els dies més propers als exàmens.

Què recomanaries per preparar les PAU?

Relaxar-se. És el primer i més important. No són més que un altre examen pel qual portes molt de temps preparant-te. Si durant el curs has anat tirant, te'n sortiràs. A mi personalment, les classes de repàs que es fan les semanes anteriors a les PAU em van anar molt bé. Vaig anar-hi a gairebé totes i serveixen perquè et marquis el ritme a seguir per preparar les proves i per resoldre els dubtes.

Què vares sentir quan et varen repartir el primer examen de selectivitat?

Quan em van donar el primer examen va ser com un: vinga va això comença i tal com comença acaba, tranquil Rubén que només son tres dies. En un primer moment em vaig quedar bastant bloquejat ja que havia d'escollir quina opció d'examen feia pero després tot va anar venint-me al cap i vaig poder anar fent sense problemes.

Són molt diferents les proves de les PAU de les de final d'avaluació a 2n de Batxillerat?

 No, les proves de les PAU s'assemblen molt a les que es realitzen com a exàmens d'avaluació de 2n de Batxillerat ja que aquests exàmens contenen molts exercicis extrets de les PAU d'altres anys. Fins i tot m'arriscaria a dir que són més fàcils que els exàmens de batxillerat; la complicació està en què els exàmens de les PAU engloben molt més temari.

Quines matèries t'han agradat més i quines menys?

 La meva assignatura preferida era química. A la primera classe de química de la meva vida a 3r d'ESO em vaig quedar fascinat i des d'aquell moment he sentit predilecció per ella. Biologia també m'agradava molt però els exàmens requerien més temps i més esforç per entendre i aprendre tot el temari. El meu problema és que m'agrada tot, i llavors m'encantaven totes les assignatures. Tot i ser de ciències m'agradava molt història per exemple així que si he d'escollir la que menys m'agradava potser diria física però només perquè era la que més em costava i més temps li havia de dedicar per entendre alguna cosa.

Què estàs estudiant després del Batxillerat?

Aquest any he començat el grau de Biotecnologia a la UB.

Quin és el millor record del Batxillerat a l'Escola?

El millor record que guardo del Batxillerat són els amics que he fet i la bona relació que teníem tots a la classe. El bon rotllo no era només entre nosaltres sinó també entre la classe en general i tots els professors de manera que disfrutàvem de totes les matèries molt més de l'habitual. De fet és molt difícil per mi considerar un milllor record del Batxillerat perquè en tinc tantíssims i són tots tan bons... que no podria quedar-me amb només un. El viatge de fi de curs, el lipdub, les hores de treball de recerca al laboratori,... són massa bons per escollir-ne només un. 

El resultat de les PAU

La selectivitat (proves d’accés a la universitat) representa per als nostres estudiants de segon de Batxillerat el punt i final a una etapa per iniciar-ne una altra que els durà cap al món professional. Dos cursos de Batxillerat els condueixen cap a la universitat o els cicles formatius de grau superior on els models d’ensenyament són diferents i estaran marcats per una gran especialització, l’assoliment de la maduresa intel·lectual i l’esbós de la que ha de ser la primera ocupació laboral especialitzada. Però per arribar fins aquí ha calgut estudiar, treballar de valent i participar en una cursa on l’entrenament i la preparació que han rebut a l’Escola Joan Pelegrí els ha deixat molt ben preparats, com els resultats a la selectivitat demostren. Per tant, ens cal felicitar-los a tots: alumnat, professorat, famílies i tots els membres de la comunitat educativa que han intervingut en aquest procés.

La primera dada que destacaríem de la selectivitat d’aquest juny és que el nombre d’alumnat que l’aprova respecte els qui varen començar el segon curs de Batxillerat és força elevada si la comparem amb la mitjana de Catalunya. La nostra escola es situa en un 63,4% enfront del 57,2% i amb això es demostra que el nostre alumnat té una probabilitat més alta no només de completar els estudis sinó també de complir els requisits per accedir a la universitat. Aquesta dada va acompanyada del fet que el 99,2% de l’alumnat de l’escola va aprovat les proves davant el 94,5% de mitjana del país.

A més, la nota mitjana de les matèries que varen obtenir els alumnes aquí formats va ser de 6,22 amb una mitjana d’aprovats a les matèries de la fase específica del 70,4% (enfront del 5,95 i el 65,4% de mitjana nacional, respectivament). Aquestes dades són d’especial interès ja que l’actual model de les PAU dóna a les matèries de la fase específica la possibilitat d’augmentar fins a 4 punts la nota d’accés a les titulacions. Fins i tot, la fase específica ha adquirit un valor clau quan els alumnes de cicles formatius de grau superior volen accedir a la universitat ja que, a diferència del que passava abans, actualment accedeixen combinant la nota d’aquests estudis amb la d’aquestes matèries de les PAU.

Analitzar els resultats de les PAU és un motiu de reflexió per als docents de l’escola ja que ens serveix com a referent per intentar, curs rere curs, millorar-los. D’aquesta manera durant el segon de Batxillerat s’ha d’aconseguir el doble objectiu d’un aprenentatge significatiu dels continguts curriculars i l’entrenament per unes proves on els nervis són uns protagonistes destacats. Des de fa anys, les proves de final d’avaluació, els exàmens basats en preguntes de cursos anteriors de la selectivitat, les classes específiques de repàs a finals de maig i principis de juny, les consultes que l’alumnat pot fer als docents en horari extraescolar i el treball a tutoria han aconseguit consolidar uns bons resultats en aquestes proves.

No ens queda altre remei que donar l’enhorabona a tots i a totes!

	Escola	Catalunya
Aprovats PAU	99,2%	94,5%
Nota mitjana matèries	6,22	5,95
Matèries aprovades a la fase específica	70,4%	65,4%
Aprovats PAU / matriculats 2n Batxillerat	63,4%	57,2%

Dolors Sabán
Víctor Ranera

Comiat de la tasca de Responsable del Servei d’Informàtica.

El dia 1 de setembre passat el professor Herminio Manzano ha acabat el seu cicle al capdavant del Servei d'Informàtica de l'Escola Joan Pelegrí i la Fundació Cultural Hostafrancs (1999-2011). Seguirà a l'Escola com a professor i tutor d'ESO.

En aquesta carta oberta l'Herminio Manzano s'acomiada d'aquesta tasca i fa un balanç de la feina feta.

Membres de la comunitat educativa de la FCH:

Aprofito la revista Calaix de Sastre per dirigir-me a tots vosaltres i fer balanç de la feina feta des de 1999 fins el 1 de setembre de 2011 al capdavant del Servei d'Informàtica.

Hermini Manzano

Sembla que fos ahir, però ja fa 12 anys que l'equip de direcció de llavors em va demanar que assumís la responsabilitat de gestionar el que aleshores es deia tutoria informàtica i avui m’agrada dir-li servei d’informàtica… perquè de fet sempre m’he imaginat la tutoria informàtica com un servei, com una forma de donar suport i d’ajudar al bon funcionament de l’Escola i la Fundació, de donar resposta positiva a les necessitats informàtiques de tota la comunitat educativa.

Vull mostrar el meu agraïment a la Institució que m’ha permès fer durant un període de temps excepcionalment llarg -12 anys-, a més de la tasca docent que és la meva veritable vocació, una feina tècnica i de planificació que m’agradava i en què he seguit aprenent constantment. Voldria personificar aquest agraïment en els tres equips de direcció que m’han fet confiança al llarg dels anys i m’han ofert llibertat i autonomia per treballar i també en tota la comunitat educativa que ha tingut paciència i comprensió amb el treball del servei d’informàtica.

Potser no caldria que expliqués detalladament quina és la situació del sistema informàtic i les TIC a la Fundació avui dia… és a la vista de tothom, però em permetreu algunes xifres que poden donar una idea del conjunt:

Durant el curs 2010-11, al servei ha gestionat 584 ordinadors (409 a Secundària, 69 a Primària i 106 a Guadiana). Del total, 290 portàtils. 51 impressores, 42 projectors, 15 servidors dedicats, 12 aules d’informàtica (dues d’aquestes mòbils).

Disposem de quatre accessos a internet d’alta velocitat ADSL  i un de Fibra Òptica.

Un Campus Virtual amb més de 3300 usuaris, gairebé 300 espais de cursos gestionats activament per més de 80 professors i professores, els darrers dels espais creats al Campus justament els de P3 o Barcino Oriens

Disposem, a Secundària i Guadiana, de servidors de fitxers amb capacitat per gairebé 1 TeraByte (moltíssima capacitat).

Fins finals de juny (2011) gestionàvem un servei intern de correu amb més 250 usuaris i ara mateix ens el mantenen els de Google, però la gestió segueix sent nostra.

Tenim un web amb gairebé 1 Gb de continguts; un web, per cert, a què només aquest darrer curs se li han fet més de 100 actualitzacions significatives.

Tot això i molts altres avenços de l’àmbit TIC s’ha aconseguit gràcies, no tant sols a les meves iniciatives, sinó fonamentalment pels suggeriments i demandes de la comunitat educativa, gràcies a l’aprovació de les partides pressupostàries corresponents fetes pels diferents Equips de Direcció, també indubtablement gràcies als avenços de la tecnologia i sobre tot, gràcies als esforços i el treball al peu del canó de l’equip de tècnics del servei d’informàtica, actuals i passats…

Una altra forma de fer balanç d'aquests anys pot ser descriure algunes de coses què em vaig trobar el primer dia que vaig ser Tutor Informàtic, el 8 de gener de 1999:

Evidentment no em vaig trobar res a l’edifici de Guadiana perquè encara no formava part de la Fundació. Quan es va integrar, vam reconstruir tot el sistema informàtic… avui hi ha 6 aules d’informàtica, una xarxa estructurada, tres servidors.

A Primària no hi havia cap ordinador ni a secretaria ni a les sales del professorat. Només hi havia una aula amb 21 ordinadors connectats en una xarxa que sovint si es movia un sol cable deixava de funcionar. No teníem internet. No hi havia racons de l’ordinador a les aules, ni xarxa de cable per tot l’edifici, ni wifi (de fet era una tecnologia que no existia). Evidentment no hi havia cap pissarra digital (el curs 2011-12 n’hi haurà 12).

A Secundària, entre moltíssimes altres coses: els ordinadors de secretaria no estaven connectats en xarxa i tampoc disposaven d’accés a internet.

Només hi havia dos servidors: un per gestionar un lentíssim accés a internet a través d’una línia RDSI i un altre gairebé simbòlic per guardar programes. Tots els ordinadors s’apagaven per la nit i es posaven en marxa pel matí… ara hi ha servidors que no s’aturen mai.

A les aules d’informàtica no teníem ordinador del professorat, ni projector multimèdia. No teníem ordinadors als laboratoris, ni aules multimèdia dels grups classe (ara hi ha 41 aules equipades amb sistemes digitals-audiovisuals); tampoc teniem taules multimèdia mòbils o aules d'informàtica mòbils.

No teníem una xarxa de cablejat estructurat (ara el cable arriba des del cinquè pis fins a la piscina), tampoc teníem wifi.

Per a us de tot el professorat només hi havia 4 ordinadors (ara en tenim 87 si comptem els 40 portàtils de l’1x1). No teníem unitats K: d’emmagatzematge remot.

El 1999 era el primer any que posàvem notes en un disquet… el curs 2011-12 podrem gestionar les notes i els historials acadèmics del nostre alumnat des d’internet.

No hi havia, evidentment, portàtils de l'alumnat a la classe...

No teníem ni correu electrònic, ni campus  virtual, ni espai web (bé, sí que teníem web, tenia literalment 4 pàgines descrivint cadascuna de les etapes educatives).

No teníem cap nom de domini d’internet registrat, ara en tenim 7…

No vaig trobar cap document escrit, ni cap esquema del sistema, ni cap plànol d’instal.lacions... ara deixo centenars de documents i esquemes que espero siguin d’alguna utilitat en el futur.

Vaig començar amb 10 hores de dedicació setmanals i marxo havent disposat de 12 hores de dedicació setmanals amb l'encàrrec de supervisar el sistema les 24 del dia, tots els dies de l'any.

Hem fet desenes de cursets de formació interns que ens han permès avançar tots plegats en l’ús de les TIC. També hem impartit molts cursets externs en el context de l’escoles d’estiu i hivern del Col.legi de Llicenciats. Hem assistit a congressos i seminaris nacionals per explicar la nostra experiència TIC i presentar el nostre Campus Virtual i se’ns l’ha valorat com a model d’ús a una escola de secundària.

També hem patit incidències lleus i greus, ordinadors que han deixat de funcionar, USBs que s’han esborrat,  servidors que han caigut, sabotatges d’alumnat i atacs hacker. Alguns d’aquests incidents han estat públics, altres no. Els hem intentat atendre i resoldre ràpidament i sense massa enrenou. En molt poques ocasions els incidents han implicat perdre dades.

El 1999 treballar amb ordinador i recursos TIC era l’excepcional, cosa de tècnics, i marxo veient que el treball davant de l’ordinador és habitual i imprescindible per tothom. Malgrat tot, seguim estan en la pre-història de les TIC, els propers anys tindrem l’oportunitat d’usar i gaudir de moltíssims serveis i capacitats digitals avui encara inimaginables.

Però no us penseu que tot ha estat “evolució” i “progrés.”; aquests anys no han estat exempts de moments o situacions professionalment difícils:

L’inici va ser molt complicat, l’anterior responsable havia marxat de l’Escola i d’un dia a un altre vaig estar al càrrec d’un sistema que no coneixia i sobre el qual no havia rebut gairebé cap informació. Només tenia idees, un projecte escrit, il.lusions i dubtes, molts dubtes, propis i d’altres.

Durant 12 anys m’he endut cada dia a casa els mals de panxa dels nervis que implicava tenir la responsabilitat de garantir el bon funcionament de serveis i sistemes cada vegada més imprescindibles per la comunitat i la tensió d’haver d’atendre i resoldre, o fer resoldre, totes i cadascuna de les incidències, grans o petites.

Malgrat tot, me’n vaig content. Amb la satisfacció de la feina feta, vull pensar que ben feta.

Crec sincerament que la major “fortalesa” d’aquesta institució som els professionals que hi treballem. Que la nostra tasca prioritària com a Escola i com a docents és entrar a les aules i aconseguir fer avançar una mica els nens i nenes, els nois i les noies en el seu camí d’aprenentatge personal.

Per a que els docents puguem fer bé aquesta feina requerim que hi hagi uns bons equips de coordinació i direcció que ens facilitin i orientin el treball, amb saviesa tècnica, però també amb habilitat social i capacitat de lideratge.

També hem de comptar i comptem amb el suport i el magnífic treball de les persones d’administració i serveis que ens resolen un munt de problemes de tota mena. He tingut l’oportunitat de treballar molt a prop seu al llarg d’aquests anys i reconec i agraeixo tot el seu treball i dedicació.

Però al capdavall, estic convençut que per a que tothom pugi fer bé i el més còmodament possible el seu treball -docent, administratiu o de gestió-, passant moltes hores davant de l’ordinador, ha d’haver qui garanteixi el bon funcionament del sistema informàtic i que gestioni els recursos digitals amb eficàcia. Aquesta ha estat la tasca de l’equip del servei d’informàtica, present i passat i ho seguirà sent, sens dubte, en el futur.

Estic satisfet d’haver treballat moltes hores amb totes les persones que han format part del servei d’informàtica. Del passat: En Fedor Adsuar, amb qui vaig compartir 9 anys, vam fer bona feina junts, molts dels serveis i disponibilitats informàtiques actuals se’n deriven d’aquella etapa i l’Agustí Granados, que va donar calidesa a l’atenció de les necessitats de les persones. Del present: en Carles Ventura que ha estat el darrer en incorporar-se a l’equip i que demostra, en cada tasca que se li encomana, una dedicació i eficiència altíssims; en Flàvio Bettio, que compagina la seva tasca docent a Guadiana amb les tasques tècniques de suport, de forma discreta però eficaç. Finalment, en Juan León, un model de dedicació, predisposició i esforç. Uneix els seus moltíssims coneixements tècnics a una enorme capacitat de treball i d’iniciativa. Estic, sobre tot, orgullós de la competència de l’equip que hem format al llarg dels anys. Podem estar tranquils, ho seguiran fent bé en el futur. Moltes gràcies a aquests tècnics, si hi ha algun mèrit en tot plegat és fonamentalment seu.

Dels errors que s’han comés en els sistemes informàtics i de les conseqüències que se n’han derivat entre el 1999 i el 2011 voldria assumir de nou la responsabilitat i demanar-vos disculpes.

Finalment, per acabar, dono la meva més afectuosa salutació al professor David Garcia que a partir de l’1 de setembre de 2011 ha assumit la responsabilitat del servei d’informàtica

Gràcies a tots.

  

Herminio Manzano

“ENTRE AMICS I PER ALS AMICS”

Josep M. Galofré, “Galo” per als amics, va oferir un concert el passat 26 de maig, titulat “Entre amics i per als amics”. Un concert d’allò més íntim, amb la sala d’actes de l’escola plena a vessar, i amb la millor música.

Feia ja 24 anys que el Galo no pujava a l’escenari de l’escola per fer un concert i per fi, es va decidir, juntament amb Núria Batlle (teclats), David García (guitarres), Josep M. Mestre (veu) i Ferran Izquierdo (bateria).

Galo va sortir a l’escenari a les 10 en punt i des del primer moment va demostrar que es troba tan còmode dalt d’un escenari com davant de l’alumnat a les seves classes d’Educació Física.

En el recital, Galo va oferir cançons pròpies i versions d’altres autors (no donarem detalls, que l’SGAE sempre és a l’aguait!), introduïdes per paraules que ajudaven a entendre l’origen o el sentit dels textos, i per agraïments sentits.

El públic –compost per amics, familiars, companys de feina, alumnes i els seus estimats veïns d’Ausiàs March- va gaudir d’allò més amb l’hora i mitja del concert, que va incloure dos bisos, i un llarg i merescut aplaudiment final –tothom de peu dret- per part dels assistents.

Cal remarcar el fet, que honora el Galo, que va decidir destinar la recaptació del concert, més de 500 €, a les dones palestines, motiu de la Campanya UNESCO 2011.

En definitiva, un èxit.

I per acabar una petició: Galo no ens facis tornar a esperar tant pel proper concert!

Roser Gamonal

Albert Marzà

Meeting the Greeks

Last Wednesday 30th March a group of Greeks visited our school in order to get to know more about Spanish people, culture and educative system. At first, when our teacher Rosa Marin told us that the Greeks were coming to our school we got absolutely happy because we were really proud of being chosen to do this task.

First of all, we were divided into small groups so that we could share information about our school system. At the beginning ,we all were very shy and didn’t know what to say but, finally, we could have an interesting conversation with the Greeks. They showed us some images of their country and school and some girls delighted us with a traditional dance.

Later on, we lead them from the sports centre to the swimming pool of the school. As we finished this visit, we went on a touristic route to the centre of Barcelona. We went from the Cathedral to the Jewish neighbourhood with one of our school teachers, who writes books about the history of our city , and ,fortunately, he could tell us about some stories which had taken place in the places that  we were visiting at the moment .

While we were going down Ferran street we could talk to the Greeks about our hobbies and we found out that their interests were similar to ours. The visit came to its end when we arrived at the Liceu and we said goodbye hoping that we would see each other again in the future.

Maybe this visit has helped us to know more things about European teenagers and has proved that nowadays English is essential to make contact with foreigners because if we hadn’t spoken English, we wouldn’t have been able to live that marvellous experience with the Greeks as they didn’t have a clue of Spanish.

Rubén Delgado

Ignasi Borrell 2on Batx C