dissabte, 19 de novembre de 2011

Discurs obertura acte lliurament Premis Ciència, Tècnica i Medi Ambient del curs 2011-2012

L’acte que ara iniciem és la XVI edició dels Premis Ciència, Tècnica i Medi Ambient de l’Escola Joan Pelegríi i hem de recordar que enguany s’emmarquen dins l’Any Internacional de la Química. Aquesta dedicatòria es deu a què fa tot just 100 anys que el Premi Nobel de Química va ser concedit a Marie Curie, una entusiasta investigadora polonesa que va emigrar a París després d’haver estat treballant per pagar els estudis de la seva germana a canvi de què aquesta l’acollís posteriorment a la capital francesa i li retornés el mateix favor. Aquesta mentalitat de pacte i una tenacitat i una constància en el treball la varen dur a descobrir, juntament amb el marit Pierre, el poloni, un element 400 vegades més radioactiu que l’urani. Posteriorment amb l’ajuda de Demarçay varen trobar el radi, que per poder ser estudiat va requerir obtenir el mineral d’unes mines de Txèquia. Marie i Pierre són coneguts com uns dels matrimonis científics més importants de la història però també Marie i la seva filla Irena són exemple d’una gran col·laboració professional, més enllà de l’afectiva. L’amor de la mare envers la filla durant els primers anys de vida d’aquesta va donar com a resultat la generació d’una part molt important del treball de Marie.

I és que la vida científica no és només treball d’investigació: també hi ha un component humà. Avui fem honor als treballs científics i tecnològics però el proper trimestre repartirem els Premis Drets Humans. És un gran error, malgrat que sovint es comet, separar les ciències de les humanitats: uns han de conèixer i descriure la natura i procurar les condicions per a un món millor i els altres ens han d’ensenyar a viure i gaudir-ne.

Un altre error que cometen es separar les ciències com si fossin independents. El darrer Premi Nobel de Química Daniel Shechtman és un exemple de com la recerca dins les estructures cristal·lines regulars dels sòlids i líquids refredats el va dur a descobrir unes irregularitats. Aquestes no corresponien als models de repetició periòdica de cubs, tetraedres, ortoedres... com a les pilotes de futbol, sinó que s’ajustaven a patrons quasiperiòdiques com els proposats pel matemàtic Fibonacci per a la reproducció de conills. Les propietats físiques d’aquests materials són que elèctricament i tèrmica siguin mals conductors, gran duresa, resistència a la deformació i antiadherents. Això obre un espai enorme per a les aplicacions tecnològiques, és a dir, a l’elaboració de productes finals.

Veiem com les ciències (física, química, matemàtiques i tecnologia) es relacionen. Recordant Curie, també ens adonem de la necessitat de la col·laboració entre persones per tirar endavant projectes importants i com l’amor és la principal font d’inspiració. Treballeu doncs globalment, en equip i humanament.

Text: Víctor Ranera
Imatge: Anna Terés


Bibliografia:
  • FERNÁNDEZ-NOVELL, Josep M; FUSTÉ, Roser i PARAIRA, Miquel. Daniel Schectman un Premi Nobel “quasicristal·lí”. Col·legi Oficial de Químics de Catalunya, Secció Tècnica d’Ensenyament. 2011. 
  • STRATHERN, Paul. Curie y la radioactividad. Siglo XXI. Madrid, 1999.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada