Adhesió al manifest somescola.cat

Aquest curs va començar amb una reedició de la polèmica al voltant del paper que les llengües catalana i castellana han de jugar dins l’ensenyament, tot qüestionant-se el model d’immersió lingüística del nostre país. Moguts per aquesta polèmica ,i recolzats per Òmnium Cultural, es fa llançar la plataforma somescola.cat amb la finalitat de recollir adhesions en defensa del model lingüístic que hem tingut fins ara. La nostra escola s’hi va adherir en tant que ens definim com a escola catalana.

Article del 24 de març del 1979

El manifest té més de 33.000 adhesions, tant individuals com col·lectives, en el moment de ser redactat aquest article. En un primer moment s’hi va sumar el Claustre de mestres i professorat i posteriorment el Consell Escolar ho va ratificar. En tots els casos es va fer per aclamació, la qual cosa demostra la cohesió que hi ha en el nostre centre en la defensa d’un model d’ensenyament que proclama que “els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori” (LEC, article 10.1). I, a més, “els alumnes que s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català” (LEC, article 10.2). El propi manifest reconeix que el model de la immersió lingüística “ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües” i “ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el català”.

La nostra escola ha estat fidel a l’ensenyament del català, fins i tot abans que la legislació ho preveiés. En aquest senti, el retall de premsa de l’any 1979 que acompanya aquesta crònica és il·lustratiu de la tradició catalana de l’Escola Joan Pelegrí, el Centre Montserrat Xavier i l’Ateneu Montserrat. Ja l’any 1940 es celebrava l’11 de setembre amb una petita estàtua de Rafel de Casanova i es celebraven totes les revetlles típiques catalanes com ara Sant Joan, el Doctor Joan Pelegrí feia classes d’Història de Catalunya pels anys 50 del segle passat o es varen celebrar activitats, algunes d’elles clandestines, amb l’Abat Escarré, Raimon, Pi de la Serra o Maria del Mar Bonet.

Crònica de París

Alguns des alumnes de 4t d’E.S.O , vam anar d’intercanvi a França la setmana del 30 al 6 d’abril. L’estada d’aquests dies va ser a Rouen, Normandia, tot i que el dia 4 el vam passar a Paris.

A les 7 del matí, ja estàvem tots a punt per sortir de Rouen en l’autocar que posteriorment ens portaria a la capital. El trajecte va durar dues hores que es van fer llargues degut a l’emoció per arribar. Un cop vam baixar de l’autocar, ens esperava l’autobús turístic amb el qual visitaríem els principals monuments i edificis.

Al llarg del trajecte, hi havia diverses parades on vam anar baixant. La nostra primera parada va ser el museu del Louvre on vam estar un quart d’hora per fer fotografiar la piràmide i la part exterior de l’edifici. El nostre següent destí va ser la Catedral de Notre-Dame.

Des d’allà, vam anar caminant fins al centre Pompidou on ens van deixar temps per dinar i comprar els últims souvenirs. Després del temps lliure, vam tornar a pujar a l’autobús, el qual ens va portar a l’embarcació on s’agafa el bateau-mouche (davant de la Torre Eiffel).

El vam agafar i vam fer el recorregut pel riu Sena passant per sota dels 12 ponts de París. Tot el trajecte va durar una hora aproximadament, i al baixar d’aquest, vam anar sota la Torre Eiffel per fer les últimes fotografies, acabant així el nostre magnífic dia a París.

Andrea Armengol

Irene Gil i Lara Veja

Grup de diversitat a l' Escola Joan Pelegrí

Des del grup de diversitat volem explicar-vos una mica els projectes que hem dut a terme durant el curs passat.

Des de l’assignatura de ciències aquest any hem treballat la meteorologia. Hem estudiat l’estructura de l’atmosfera, les variables meteorològiques fent un seguiment d’aquestes al llarg del curs i els fenòmens meteorològics. Cal destacar que a l’hivern hem vorejat en alguna ocasió els 0⁰ C i aquest estiu el mercuri ha pujat fins als 43⁰ C! Ha estat curiós observar els sobtats canvis de pressió atmosfèrica els dies de pluja o l’alt grau d’humitat que hi ha a Barcelona, d’aquí la xafogor. Aquest curs a més a més controlarem la pluviometria.

Hem continuat amb el conreu de l’hort al terrari de l’escola. Al primer trimestre, compartint amb un variable de 3r d’ESO, hem conreat cultius de tardor (raves, pèsols, enciams...) i a meitat del segon trimestre els cultius de primavera (pebrots, albergínies, cogombres, enciams, diverses varietats de tomàquets i maduixes) i vàries herbes aromàtiques. Esperem aviat poder disposar del sistema de reg per gota a gota per no perdre els cultius durant les vacances. Per cert, les maduixetes boníssimes i els tomàquets xerry, una passada! Totes les tasques de l’hort i dades meteorològiques han quedat recollides en un diari personal.

Durant el primer trimestre vam fer un taller de soldadura i vam realitzar diversos projectes de tecnologia. També un petit taller de cuina en què vam fer panellets.

Al segon trimestre hem treballat l’energia. Hem muntat la instal·lació elèctrica d’un habitatge sobre un panell elèctric i per treballar les energies renovables vam construir dos forns solars que ens van permetre cuinar amb l’energia calorífica del sol unes delicioses pizzes.

Durant el darrer trimestre de curs vam iniciar un taller de reparació de bicicletes. La veritat és que semblava més fàcil del que realment ha estat, ens ho vam passar molt bé, vam aprendre molta mecànica però ens ha quedat molta feina per fer que esperem acabar durant aquest curs.

Des de l’àmbit lingüístic i social vam treballar diferents aspecte a través dels projectes: els mitjans de comunicació El Viatge per...  també vam aprendre moltes coses sobre el teatre amb Fem Teatre i sobre la Guerra Civil amb un altre dels nostres projectes havíem de fer també un diari de treball on hi havíem d’anar posant què havíem après durant aquella setmana i, com no!, hem llegit alguns llibres i hem fet també redactats de diferents tipus.

Una altra cosa interessant eren les pràctiques d’aprenentatge servei: un cop a la setmana anàvem a col·laborar amb els nens i nenes de 3, 4 i 5 anys i els ajudàvem en el que ens demanaven i ens agradava molt fer-ho.

Desitgem doncs aquest nou curs continuar amb aquests projectes i altres de nous.

Ens alegrem molt pels nostres companys i companyes  que van acabar el programa el curs passat i han pogut continuar els seus estudis cursant un cicle formatiu.

Els nostre agraïment al professorat implicat en aquest projecte – tant els professors actuals com als que en algun moment han col·laborat en el projecte – i a la Direcció de l’Escola i l’equip de coordinació per apostar per nosaltres i pel seu suport constant.

Girberga Orona

Adrian García

Grup de Diversitat

3r C d’ESO

Nova direcció de la Fundació i de l’Escola

Mercè Velilla

Aprofitem aquest espai per presentar-nos a tota la comunitat de l’Escola Joan Pelegrí ja que des d’aquest setembre comencem la Direcció de la Fundació Cultural Hostafrancs (Mercè Velilla) i de l’Escola Joan Pelegrí (Víctor Ranera). Per a nosaltres és un repte important, potser és el més gran al qual ens haurem d’enfrontar durant la nostra vida professional. Fins ara hem estat docents de l’Escola i els darrers quatre anys hem tingut càrrecs de gestió que ens han permès conèixer des d’una altra perspectiva la realitat de la nostra institució. 

Entenem que per afrontar amb èxit els propers quatre anys al front de la Fundació i de l’Escola calia elaborar un Pla estratègic. Això ho vàrem fer a partir de:

• Reconeixement exhaustiu de la situació existent. A través d’entrevistes amb diferents membres de la comunitat educativa, la participació de tots els treballadors de l’escola en l’eina de participació amb format web 2.0 Què m’opines de l’Escola?, les enquestes EFQM de cursos anteriors (famílies, alumnat i professorat), assistència a la Junta Rectora de l’AMPA i les valoracions del pares/mares delegats/des de curs sobre diferents àmbits... i, òbviament la nostra valoració personal amb l’ajuda d’una anàlisi DAFO (debilitats-amenaces-fortaleses-oportunitats) i estudi de l’entorn genèric PEST (política-economia-societat-tecnologia).

• Establir quina és la missió, la visió i els valors per a la institució i que han de guiar la nostra acció. En aquest sentit, vàrem definir el més clarament possible a què es dedica l’escola, com voldríem que fos en un futur a mig termini i quins valors haurien de guiar la tasca educativa. 

• Llistar i temporalitzar en un calendari a dos anys vista quines han de ser les accions que han de dur-nos a assolir la visió que tenim de l’Escola.

• Establir un sistema d’indicadors que serveixin per mesurar el grau d’assoliment dels diferents objectius i la satisfacció per com s’han dut a terme cadascuna de les accions.

• A més, i a mode d’apèndix, vàrem incloure en aquest pla un seguit de reflexions de diferents pensadors al voltant del món educatiu i la gestió de centres escolars.

Les set línies de visió que ens vàrem marcar són:

1. Estar organitzats de manera que tots els processos que es duen a terme estiguin consensuats i clarificats a través dels diferents documents de funcionament com ara el Projecte Educatiu de Centre, les Normes d’Organització i Funcionament del Centre, el Projecte Curricular, el Pla d’Acció Tutorial i el Manual de Processos. 

2. Disposar de les eines de gestió que siguin segures i eficients.

3. Atendre la diversitat de l’alumnat, tant els que tenen majors capacitats com els que tenen dificultats per seguir el ritme normal d’aprenentatge.

4. Tenir un bon ambient de treball i cooperació entre tots els membres de la comunitat educativa.

5. Disposar d’un sistema millora continuada en els models d’ensenyament-aprenentatge i de gestió a partir d’indicadors de rendiment i la reflexió.

6. Tenir uns valors compartits per tothom que guien l’acció educativa de manera transversal.

7. Gestionar eficaçment i responent a les necessitats els recursos materials i les infraestructures.

Víctor Ranera

Creiem que amb aquest plantejament estratègic podrem dur a terme de manera més eficaç la nostra feina i evitar que el dia a dia ens privi de veure cap a on volem anar. La gestió de les escoles s’imbueix cada vegada més de models del món empresarial com ara aquest. Malgrat que hem de vigilar no confondre una escola amb una empresa qualsevol, hem de ser conscients que les escoles i les empreses tenim trets comuns. No oblidem tampoc que les empreses van adoptant cada vegada més models de la gestió en valors molt pròpia del món educatiu i de les organitzacions no guvernamentals.

Finalment, abans d’acabar, ens agradaria dir-vos que estem a la vostra disposició per tot allò que podeu necessitar i que comptem amb la vostra col•laboració per tirar endavant el nostre Projecte Educatiu.

Mercè Velilla

Víctor Ranera