Aquest curs va començar amb una reedició de la polèmica al voltant del paper que les llengües catalana i castellana han de jugar dins l’ensenyament, tot qüestionant-se el model d’immersió lingüística del nostre país. Moguts per aquesta polèmica ,i recolzats per Òmnium Cultural, es fa llançar la plataforma somescola.cat amb la finalitat de recollir adhesions en defensa del model lingüístic que hem tingut fins ara. La nostra escola s’hi va adherir en tant que ens definim com a escola catalana.
 |
| Article del 24 de març del 1979 |
El manifest té més de 33.000 adhesions, tant individuals com col·lectives, en el moment de ser redactat aquest article. En un primer moment s’hi va sumar el Claustre de mestres i professorat i posteriorment el Consell Escolar ho va ratificar. En tots els casos es va fer per aclamació, la qual cosa demostra la cohesió que hi ha en el nostre centre en la defensa d’un model d’ensenyament que proclama que “els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori” (LEC, article 10.1). I, a més, “els alumnes que s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català” (LEC, article 10.2). El propi manifest reconeix que el model de la immersió lingüística “ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües” i “ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el català”.
La nostra escola ha estat fidel a l’ensenyament del català, fins i tot abans que la legislació ho preveiés. En aquest senti, el retall de premsa de l’any 1979 que acompanya aquesta crònica és il·lustratiu de la tradició catalana de l’Escola Joan Pelegrí, el Centre Montserrat Xavier i l’Ateneu Montserrat. Ja l’any 1940 es celebrava l’11 de setembre amb una petita estàtua de Rafel de Casanova i es celebraven totes les revetlles típiques catalanes com ara Sant Joan, el Doctor Joan Pelegrí feia classes d’Història de Catalunya pels anys 50 del segle passat o es varen celebrar activitats, algunes d’elles clandestines, amb l’Abat Escarré, Raimon, Pi de la Serra o Maria del Mar Bonet.
