Carnestoltes a Secundària

El passat 13 de febrer l'escola de secundària es va disfressar per celebrar la festa del Carnestoltes. Enguany s'ha creat un premi a la millor classe disfressada. L'any passat vam començar a celebrar aquesta festa, i, pel que sembla, porta camí de convertir-se en una tradició a l'escola de secundària. Aquí us deixem un petit tast de les disfresses que l'alumnat va portar!!

La veritat sobre el misteri de les atraccions

 Aquesta activitat esta relacionada amb el tema de les forces i de les màquines que s’estan estudiant  a l’àrea de Tecnologia.

Ainoa Rosselló Amor. Tibidabo

L’ inici de l'excursió

A 3/4 de 9, els alumnes de 3r A i 3r B es van trobar al carrer Tarragona cantonada Consell de Cent per esperar l’autocar que els portaria al Tibidabo. Un cop a l’ autocar, cadascú al seu lloc, es van posar en marxa.  Arribaren  a les 10 del matí, a un aparcament que està situat entre “la Fundació Nostra Senyora de Fàtima” i el “Gran hotel la Florida”. Quan van arribar a la plaça on hi ha el “Temple Expiatori del Sagrat Cor” van esmorzar.

Al Tibidabo

Quan van ser 2/4 d'11, van ser dividits en tres grups i guiats per diferent monitors a l’interior del parc d’atraccions. En l’estona que va passar d’ençà que els van dividir fins a l’hora de dinar, els van explicar el funcionament de diferents atraccions del parc. Les atraccions que els van mostrar van ser: Les cadiretes, l’Hurakan, El vaixell Víking i el Tibidabo Express.

Les cadiretes.

Els informaren del funcionament de les cadiretes, la força centrífuga de l'atracció i com funciona aquesta força en aquell enginy. Després de l'explicació els van deixar pujar una vegada per gaudir-ne, de l’atracció.

L’hurakan

Van detallar  el funcionament d’aquesta atracció. Especialment van informar d’on estaven els motors, el contrapès i altres parts del motor.

Tibidabo express

També s’insistí on estaven situats els diversos motors i quants es necessita com a mínim perquè el tren funcioni correctament. Van dir que aquesta atracció era l’única que no podia funcionar si estava mullada per la pluja. Després de l'explicació, van deixar muntar-hi  i fer tres voltes.

Cars

Els monitor van explicar el funcionament dels cotxes, de com els cotxes rebien el corrent elèctric a través de la xarxa elèctrica que estava situada al sostre i un filament que tenia el cotxe com antena que li feia arribar el corrent. Els van deixar muntar-se un cop abans d’acabar la visita.

L’hora de dinar

A la 1 de la tarda van començar a menjar i un cop  acabaven  de menjar els alumnes tenien temps lliure, però no es podien muntar a les

atraccions.

Tornada a casa

Quan van ser 3/4 de 4 es van reunir a l'entrada del Tibidabo per fer-se la foto de grup i començar a anar al lloc on els  havia deixat l’autocar que els va tornar al punt de partida, al  carrer Tarragona.

Un dia d'estudi al Masnou

Els alumnes de 3r d’ESO D i C van anar de visita

a Masnou, a la platja, de 10 a 2/4 de 2.

Van anar a fer un treball sobre l’origen del mar,

la contaminació, i l’estudi d’ alguns crustacis.

Oihane Bermejo El Periódico/Masnou

Punt de trobada                                   

Els alumnes de 3r d’ESO de les classes C i D van anar a Masnou. Quedaren tots a 2/4 de 9 a l’entrada de l’estació de Sants. El recorregut va ser de 30 minuts de durada.

Arribada al Masnou

El que van fer en arribar a 2/4 de 10 aproximadament, va ser esmorzar a la mateixa estació. En acabar es van dirigir a la platja, on els esperava uns monitors, es van dividir en 4 grups situats damunt la sorra, davant el mar, el temps era bo però feia fred; 12º. Els i van repartir uns dossiers amb els treballs que havien de realitzar.

Activitats       

Van començar per una breu explicació del que farien aquell dia, i una explicació sobre les platges etc...

Els van fer fer unes activitats les quals havien de mirar el  mar, i dir si estava brut o net, si la brutícia era abundant, què es podien trobar al mar o a la sorra... A continuació van anotar algunes expectatives de la platja.

Crustacis i algues                           Contaminació del mar                

Després els van ensenyar unes                         El mar estava replè de brutícia,

mostres de crustacis,                                          sabates, vidres, pals, cables,

ous de tauró, algues,                                          de tot, per la sorra. Hi havia una

les quals se les anaven passant                         mica de espuma a l’aigua. Els

i les havien d'observar.                                     van fer anotar el que observaven.

com es pot valorar en aquesta imatge:      Al costat de la platja hi havia un                                                                                 petit riu, estava tot ple de brutícia.

 Hora de dinar                                                                 

A 2/4 de 2 va finalitzar l’activitat amb unes últimes preguntes sobre

com podrien tenir cura del medi, com no contaminar l’aigua, quines fonts hi ha...

Seguidament es van dirigir a la platja que hi havia al costat i allà cadascú podia anar on vulgués, amb uns límits d’espai.

Temps lliure

Els alumnes després de dinar van poder fer ‘’temps lliure’’, es a dir fotografies, jugar, parlar, entretenir-se... Alguns van aprofitar a enfonsar els peus a l’aigua. Algun que altre va acabar xop.

A la tornada

A les 16h van agafar un

tren direcció Barcelona-Sants. L'arribada va ser a 2/4 de 5. A partir d’allà cada alumne podia baixar on li anés millor.

La sortida en finalitzar ha estat al gust dels alumnes. Ha estat un dia agraït, a la platja amb els companys. Ha estat divertit.

Viatge per explorar Sitges

Gina Rotllan, ARA, Sitges

 

El dijous, 23 d’octubre, les classes E i F de 3r d'ESO, van anar a Sitges a fer una classe

de naturals a l’aire lliure. Es van trobar les classes a l’estació de Sants, davant del McDonald’s. Van agafar el tren fins a Sitges. El trajecte va durar 30 minuts. Quan van arribar, van esmorzar mentre esperaven al segon grup. Van anar caminant per la costa fins arribar al local. Les dues classes es van dividir entre dos, cadascuna. El recorregut es va dividir en tres parts:

Part audiovisual

La primera: era un vídeo en què explicaven les característiques de les algues, també alguns éssers vius i en quina zona de la costa vivien.

Part teòrica

La segona: Era una explicació, que van donar, sobre els animals marins, en quins grups es trobaven (porífers, cnidaris, artròpodes, mol·luscs, equinoderms...). Al principi de l’excursió, van donar un dossier a la classe, en el qual van apuntar coses que  explicaven i van fer un informe de dos tipus d’animals. A la sala hi havia al costat una taula plena de petxines, cargols, estrelles de mar, mini-taurons en gerros, i altres coses semblants d’exposició. També hi havia un aquari, al costat d’una de les taules, on s’hi trobaven el cogombre de mar, el tomàquet de mar i altres éssers que necessitessin aigua per sobreviure.

Explorar pels voltant

La tercera i última: Els van portar a la platja, al costat de les roques, l’exercici era fàcil, hi havien dos cubells, un rosa i l’altre vermell. Havien de buscar per la sorra i l’aigua i trobar dues classes de “coses”. Unes que estiguessin vives, com per exemple algues , crancs, cargols de mar... I unes altres que no, com les petxines.

Tornada

Quan es va acabar l’activitat, els dos grups es van tornar a ajuntar i van anar caminant a una zona on hi havia bars. Allí van dinar el menjar que havien portat de casa. Van estar allà un parell  d’hores, fins que a 1/4 de 4 van reagrupar-se i van anar tirant cap al tren de tornada. Mitja hora més tard, estaven a Barcelona i cadascú va marxar pel seu camí.

Opinió

A la sortida, van demanar l’opinió d’alguns alumnes. Els comentaris abastaven totes les opinions possibles, però en general la valoració de la major  part de l’alumnat era positiva 

Maquillatge “a la romana”

Sí, les romanes i  els romans també es maquillaven. La moda es va implantar sobretot entre les dones romanes  benestants  cap a l’inici de l’Imperi romà, a finals del segle I aC.

Aquesta moda la marcava l’emperador o l’emperadriu del moment i era imitada per quasi totes les patrícies del Imperi.

Les matrones romanes, les dominae, tenien un munt d’esclaus i esclaves al seu servei  però hi havia una esclava especialitzada per a la seva cura personal.  Aquesta s’anomenava ornatrix i  s’encarregava de preparar tota mena d’ungüents i cremes per la toaleta de la seva senyora. També la pentinava, la vestia i la rentava i, fins i tot, li preparava alguns remeis casolans per guarir-la de qualsevol problema de salut o profilàctic. 

Sabem, doncs, que la cosmètica ja existia a  l’antiguitat clàssica romana i utilitzava molts productes similars als actuals i també d’altres ben curiosos,...

Per al cos i cabell els agradava molt fer servir olis essencials i d’olor que tenien la seva base en l’oli d’oliva,  de sèsam o de lli i  s’hi afegien pètals de flors, mirra, fulles diverses o bulbs de nards, entre d’altres productes.

La pell havia de ser molt blanca, símbol de puresa i noblesa; i sense taques ni  pigues. Ho aconseguien posant-se a la pell  pols de plom,  albaialde o cerussita i també amb closques de cargolets polvoritzades o amb pols de banya de cérvol.

Productes per a la  cosmètica

Magna Celebratio, Festival romà de Badalona 2014

Per a les cremes nutritives feien servir la lanolina d’ovella, la baba i la closca de cargol, algues, cogombres ... i, fins i tot, mascaretes fetes amb els genitals d’un brau ben matxucats,... (qui ho  vulgui provar, ja  sap,...)

 

Demostració de maquillatge

Magna Celebratio, Festival romà de Badalona 2014

 Són remeis que en alguns casos no donen massa resultats però n’hi  d’altres que sí, que són summament eficaços,  com el que ens explica Plini el Vell a la seva Naturalis Historia:  per rejovenir la pell de la cara cal bullir els ossets del genoll de les vedelles i posar-se a la cara la gelatina resultant del procés d’ebullició. Aquesta gelatina no és altra cosa que el col·lagen que avui fem servir i que sabem que funciona i que a ells també els funcionava.

El maquillatge tampoc s’ha evolucionat gaire. L’ombra d’ulls podia ser de color negre, efecte que s’aconseguia amb galena polvoritzada; verd, color provinent de la malaquita polvoritzada o blau, tonalitat procedent de les pólvores de lapislàtzuli. També es feien un “eyeliner” modern, la ratlla dels ulls, amb stibium o  carbó vegetal  o amb el kôhl egipci. I també es pintaven i redefinien les celles amb aquest color negre.

Com veieu ni la Marilyn Monroe ni la Jennifer López han inventat res de nou en aquest sentit,... Van ser les romanes les que varen marcar  modes i tendències.

Tot això i molt més, ha estat investigat i estudiat a partir d’una extensa bibliografia, de la consulta de nombrosos  blocs, de l’assistència a diverses  conferències i tallers pels membres de Barcino Oriens, Grup de Recreació, Reconstrucció i Divulgació  Històrica Romana  de la Fundació Cultural Hostafrancs.

  

Molts de vosaltres ja ens coneixeu. Fem recreacions i reconstruccions històriques  sobre la cosmètica romana i sobre altres temes que puguin ser d’interès per al públic en general .

Ens podeu trobar a la Nit dels Museus del Museu Arqueològic de Barcelona, a la Magna Celebratio de Badalona, al Festival Laietana al Maresme o a les nostres jornades romanes les  Barcino·Colonia· Romae, entre d’altres.

Si us interessa el tema de la cosmètica i voleu gaudir, tastar, experimentar o aportar més informació sobre l’art de la cosmètica a  l’antiga Roma podeu posar-vos en contacte amb nosaltres. Us esperem! 

Més informació a: 

http://www.barcinooriens.cat/

barcinooriens@barcinooriens.cat

Sílvia Mozo

Membre de Barcino Oriens  Grup de Recreació, Reconstrucció i Divulgació  Històrica Romana