Sí, les romanes i els romans també es maquillaven. La moda es va
implantar sobretot entre les dones romanes benestants
cap a l’inici de l’Imperi romà, a finals del segle I aC.
Aquesta moda la marcava
l’emperador o l’emperadriu del moment i era imitada per quasi totes les
patrícies del Imperi.
Les matrones
romanes, les dominae, tenien un munt
d’esclaus i esclaves al seu servei però hi
havia una esclava especialitzada per a la seva cura personal. Aquesta s’anomenava ornatrix i s’encarregava de preparar tota mena d’ungüents
i cremes per la toaleta de la seva senyora. També la pentinava, la vestia i la
rentava i, fins i tot, li preparava alguns remeis casolans per guarir-la de
qualsevol problema de salut o profilàctic.
Sabem, doncs, que la
cosmètica ja existia a l’antiguitat
clàssica romana i utilitzava molts productes similars als actuals i també
d’altres ben curiosos,...
Per al cos i cabell els
agradava molt fer servir olis essencials i d’olor que tenien la seva base en l’oli
d’oliva, de sèsam o de lli i s’hi afegien pètals de flors, mirra, fulles
diverses o bulbs de nards, entre d’altres productes.
La pell havia de ser
molt blanca, símbol de puresa i noblesa; i sense taques ni pigues. Ho aconseguien posant-se a la
pell pols de plom, albaialde o cerussita i també amb closques de
cargolets polvoritzades o amb pols de banya de cérvol.
Productes per a la cosmètica
Magna Celebratio, Festival romà de Badalona
2014
Per a les cremes
nutritives feien servir la lanolina d’ovella, la baba i la closca de cargol,
algues, cogombres ... i, fins i tot, mascaretes fetes amb els genitals d’un
brau ben matxucats,... (qui ho vulgui
provar, ja sap,...)