Benvolguda Dolors
Diuen que els
veritables docents no deixen mai la professió: l’educació és quelcom que es du
a dins i que ens fa tenir una actitud envers els altres que cap jubilació no
atura. Això vol dir que les aules només han estat un espai més on ens hem
avocat als altres, l’alumnat. I una llarga carrera professional implica haver
establert molts vincles amb una gran quantitat de nois i noies. Aquests han
estat els veritables protagonistes de la teva fructífera dedicació a l’Escola
Joan Pelegrí.
La Biologia i les
altres ciències només han actuat com a un rerefons que t’ha permès anar
sembrant unes llavors que amb el temps han anat donant fruits. Llavors variades
en terrenys amb tota mena de sòls i pluges atzaroses. Però Dolors, has cercat
sempre el millor lloc i moment per conrear. Perquè has sabut donar a cadascú
aquella mesura que es mereix, és a dir, aquell impuls que l’ha fet arribar tan amunt
com les seves energies li permetien.
Educar té a veure amb
cultura. Cultura té l’origen etimològic en el cultiu. Per tant, professora de Ciències
Naturals que has sabut passar de la teoria a la pràctica per exemplificar i de
l’experimentació a la llei per sintetitzar. Tot amb un somriure als llavis, un
punt d’optimisme i un saber estar: en cada moment allà on toca.
Has estat la primera
dona directora de la nostra escola, la qual cosa demostra que el feminisme i la
igualtat que invoquem al nostre projecte educatiu són quelcom real i assolible.
Aquest pas endavant va ser segurament la major prova d’equilibri que has fet.
Potser vas pensar en aquells nenúfars que tenen les arrels en les profunditats
de les aigües i que pugen a la superfície per mostrar-nos les belles flors i
sostenir aquell qui reposi sobre les fermes fulles.
Fes com ells: tanca
les flors quan vingui la nit i obre-les perquè l’endemà el sol lluirà i tots podem
passar un bon moment amb tu. Els teus colors variats ens han atret durant molts
anys i esperem que de tant en tant vinguis amb nosaltres per reflectir-te en
aquesta aigua cristal·lina que flueix com la vida.
Moltes gràcies per
tot.
Hostafrancs, 22 de
setembre de 2014