Te’n recordes d’aquests versos? Segur que sí. També et deuen venir a la memòria els temps aquells quan et vares iniciar en aquesta professió nostra i els alumnes s’aprenien els poemes de memòria i es podia elogiar els pirates. Avui l’ensenyament és molt diferent del que hi havia aleshores quan vas començar a trepitjar les aules des de l’altre costat del pupitre. I tot ha canviat, malgrat el que un gurú del temps actual ens digui que si un savi de l’època clàssica trepitgés les nostres aules podria donar classes sense dificultats, mentre que un cirurgià es trobaria que no sabria què fer en un quiròfan.
Una professora de llengua voldria per als nostres dies els valors educatius d’aquells temps llunyans on, de les set arts liberals, el trívium (gramàtica, dialèctica i retòrica) representava l’exaltació de la comunicació oral i escrita com a fonament de la formació de qualsevol persona que com a tal es volgués distingir. L’estètica, la intel·ligència i la bellesa del llenguatge ens han fet grans com a persones i com a societat. I tu has aportat tot allò que has pogut des de la teva posició discreta, però de treball constant, tant des de l’aula com des dels despatxos de coordinació.
Durant aquests anys has tingut alumnes aplicats i altres que no eren tant: els primers quan no saben què fer agafen un llibre i els segons no saben què fer amb un llibre. Els polítics han volgut fer una educació millor però només els qui veritablement estimem la nostra professió sabem com arribar al cor del nostre alumnat. Ara deixem-nos de romanços i que
|