El dia 1 de setembre
passat el professor Herminio Manzano ha acabat el seu cicle al capdavant del
Servei d'Informàtica de l'Escola Joan Pelegrí i la Fundació Cultural
Hostafrancs (1999-2011). Seguirà a l'Escola com a professor i tutor d'ESO.
En aquesta carta oberta
l'Herminio Manzano s'acomiada d'aquesta tasca i fa un balanç de la feina feta.
Membres de la comunitat educativa de la FCH:
Aprofito la revista Calaix de Sastre per dirigir-me
a tots vosaltres i fer balanç de la feina feta des de 1999 fins el 1 de setembre
de 2011 al capdavant del Servei d'Informàtica.
 |
| Hermini Manzano |
Vull mostrar el meu agraïment a la Institució
que m’ha permès fer durant un període de temps excepcionalment llarg -12 anys-,
a més de la tasca docent que és la meva veritable vocació, una feina tècnica i
de planificació que m’agradava i en què he seguit aprenent constantment.
Voldria personificar aquest agraïment en els tres equips de direcció que m’han
fet confiança al llarg dels anys i m’han ofert llibertat i autonomia per
treballar i també en tota la comunitat educativa que ha tingut paciència i
comprensió amb el treball del servei d’informàtica.
Potser no caldria que expliqués detalladament
quina és la situació del sistema informàtic i les TIC a la Fundació avui dia…
és a la vista de tothom, però em permetreu algunes xifres que poden donar una
idea del conjunt:
Durant el curs 2010-11, al servei ha gestionat
584 ordinadors (409 a Secundària, 69 a Primària i 106 a Guadiana). Del total,
290 portàtils. 51 impressores, 42 projectors, 15 servidors dedicats, 12 aules
d’informàtica (dues d’aquestes mòbils).
Disposem de quatre accessos a internet d’alta
velocitat ADSL i un de Fibra Òptica.
Un Campus
Virtual amb més de 3300 usuaris, gairebé 300 espais de cursos gestionats
activament per més de 80 professors i professores, els darrers dels espais
creats al Campus justament els de P3
o Barcino Oriens
Disposem, a Secundària i Guadiana, de servidors
de fitxers amb capacitat per gairebé 1 TeraByte (moltíssima capacitat).
Fins finals de juny (2011) gestionàvem un
servei intern de correu amb més 250 usuaris i ara mateix ens el mantenen els de
Google, però la gestió segueix sent nostra.
Tenim un web amb gairebé 1 Gb de continguts; un
web, per cert, a què només aquest darrer curs se li han fet més de 100
actualitzacions significatives.
Tot això i molts altres avenços de l’àmbit TIC
s’ha aconseguit gràcies, no tant sols a les meves iniciatives, sinó
fonamentalment pels suggeriments i demandes de la comunitat educativa, gràcies
a l’aprovació de les partides pressupostàries corresponents fetes pels
diferents Equips de Direcció, també indubtablement gràcies als avenços de la
tecnologia i sobre tot, gràcies als esforços i el treball al peu del canó de
l’equip de tècnics del servei d’informàtica, actuals i passats…
Una altra forma de fer balanç d'aquests anys
pot ser descriure algunes de coses què em vaig trobar el primer dia que vaig
ser Tutor Informàtic, el 8 de gener de 1999:
Evidentment no em vaig trobar res a l’edifici
de Guadiana perquè encara no formava part de la Fundació. Quan es va integrar,
vam reconstruir tot el sistema informàtic… avui hi ha 6 aules d’informàtica,
una xarxa estructurada, tres servidors.
A Primària no hi havia cap ordinador ni a
secretaria ni a les sales del professorat. Només hi havia una aula amb 21
ordinadors connectats en una xarxa que sovint si es movia un sol cable deixava
de funcionar. No teníem internet. No hi havia racons de l’ordinador a les
aules, ni xarxa de cable per tot l’edifici, ni wifi (de fet era una tecnologia
que no existia). Evidentment no hi havia cap pissarra digital (el curs 2011-12
n’hi haurà 12).
A Secundària, entre moltíssimes altres coses:
els ordinadors de secretaria no estaven connectats en xarxa i tampoc disposaven
d’accés a internet.
Només hi havia dos servidors: un per gestionar
un lentíssim accés a internet a través d’una línia RDSI i un altre gairebé
simbòlic per guardar programes. Tots els ordinadors s’apagaven per la nit i es
posaven en marxa pel matí… ara hi ha servidors que no s’aturen mai.
A les aules d’informàtica no teníem ordinador
del professorat, ni projector multimèdia. No teníem ordinadors als laboratoris,
ni aules multimèdia dels grups classe (ara hi ha 41 aules equipades amb
sistemes digitals-audiovisuals); tampoc teniem taules multimèdia mòbils o aules
d'informàtica mòbils.
No teníem una xarxa de cablejat estructurat
(ara el cable arriba des del cinquè pis fins a la piscina), tampoc teníem wifi.
Per a us de tot el professorat només hi havia 4
ordinadors (ara en tenim 87 si comptem els 40 portàtils de l’1x1). No teníem
unitats K: d’emmagatzematge remot.
El 1999 era el primer any que posàvem notes en
un disquet… el curs 2011-12 podrem gestionar les notes i els historials
acadèmics del nostre alumnat des d’internet.
No hi havia, evidentment, portàtils de
l'alumnat a la classe...
No teníem ni correu electrònic, ni campus virtual, ni espai web (bé, sí que teníem web,
tenia literalment 4 pàgines descrivint cadascuna de les etapes educatives).
No teníem cap nom de domini d’internet
registrat, ara en tenim 7…
No vaig trobar cap document escrit, ni cap
esquema del sistema, ni cap plànol d’instal.lacions... ara deixo centenars de
documents i esquemes que espero siguin d’alguna utilitat en el futur.
Vaig començar amb 10 hores de dedicació
setmanals i marxo havent disposat de 12 hores de dedicació setmanals amb
l'encàrrec de supervisar el sistema les 24 del dia, tots els dies de l'any.
Hem fet desenes de cursets de formació interns
que ens han permès avançar tots plegats en l’ús de les TIC. També hem impartit
molts cursets externs en el context de l’escoles d’estiu i hivern del Col.legi
de Llicenciats. Hem assistit a congressos i seminaris nacionals per explicar la
nostra experiència TIC i presentar el nostre Campus Virtual i se’ns l’ha
valorat com a model d’ús a una escola de secundària.
També hem patit incidències lleus i greus,
ordinadors que han deixat de funcionar, USBs que s’han esborrat, servidors que han caigut, sabotatges
d’alumnat i atacs hacker. Alguns d’aquests incidents han estat públics, altres
no. Els hem intentat atendre i resoldre ràpidament i sense massa enrenou. En
molt poques ocasions els incidents han implicat perdre dades.
El 1999 treballar amb ordinador i recursos TIC
era l’excepcional, cosa de tècnics, i marxo veient que el treball davant de
l’ordinador és habitual i imprescindible per tothom. Malgrat tot, seguim estan
en la pre-història de les TIC, els propers anys tindrem l’oportunitat d’usar i
gaudir de moltíssims serveis i capacitats digitals avui encara inimaginables.
Però no us penseu que tot ha estat “evolució” i
“progrés.”; aquests anys no han estat exempts de moments o situacions
professionalment difícils:
L’inici va ser molt complicat, l’anterior
responsable havia marxat de l’Escola i d’un dia a un altre vaig estar al càrrec
d’un sistema que no coneixia i sobre el qual no havia rebut gairebé cap
informació. Només tenia idees, un projecte escrit, il.lusions i dubtes, molts
dubtes, propis i d’altres.
Durant 12 anys m’he endut cada dia a casa els
mals de panxa dels nervis que implicava tenir la responsabilitat de garantir el
bon funcionament de serveis i sistemes cada vegada més imprescindibles per la
comunitat i la tensió d’haver d’atendre i resoldre, o fer resoldre, totes i
cadascuna de les incidències, grans o petites.
Malgrat tot, me’n vaig content. Amb la
satisfacció de la feina feta, vull pensar que ben feta.
Crec sincerament que la major “fortalesa”
d’aquesta institució som els professionals que hi treballem. Que la nostra
tasca prioritària com a Escola i com a docents és entrar a les aules i
aconseguir fer avançar una mica els nens i nenes, els nois i les noies en el
seu camí d’aprenentatge personal.
Per a que els docents puguem fer bé aquesta
feina requerim que hi hagi uns bons equips de coordinació i direcció que ens
facilitin i orientin el treball, amb saviesa tècnica, però també amb habilitat
social i capacitat de lideratge.
També hem de comptar i comptem amb el suport i
el magnífic treball de les persones d’administració i serveis que ens resolen
un munt de problemes de tota mena. He tingut l’oportunitat de treballar molt a
prop seu al llarg d’aquests anys i reconec i agraeixo tot el seu treball i
dedicació.
Però al capdavall, estic convençut que per a
que tothom pugi fer bé i el més còmodament possible el seu treball -docent,
administratiu o de gestió-, passant moltes hores davant de l’ordinador, ha
d’haver qui garanteixi el bon funcionament del sistema informàtic i que gestioni
els recursos digitals amb eficàcia. Aquesta ha estat la tasca de l’equip del
servei d’informàtica, present i passat i ho seguirà sent, sens dubte, en el
futur.
Estic satisfet d’haver treballat moltes hores
amb totes les persones que han format part del servei d’informàtica. Del
passat: En Fedor Adsuar, amb qui vaig compartir 9 anys, vam fer bona feina
junts, molts dels serveis i disponibilitats informàtiques actuals se’n deriven
d’aquella etapa i l’Agustí Granados, que va donar calidesa a l’atenció de les
necessitats de les persones. Del present: en Carles Ventura que ha estat el
darrer en incorporar-se a l’equip i que demostra, en cada tasca que se li
encomana, una dedicació i eficiència altíssims; en Flàvio Bettio, que compagina
la seva tasca docent a Guadiana amb les tasques tècniques de suport, de forma
discreta però eficaç. Finalment, en Juan León, un model de dedicació,
predisposició i esforç. Uneix els seus moltíssims coneixements tècnics a una
enorme capacitat de treball i d’iniciativa. Estic, sobre tot, orgullós de la
competència de l’equip que hem format al llarg dels anys. Podem estar
tranquils, ho seguiran fent bé en el futur. Moltes gràcies a aquests tècnics,
si hi ha algun mèrit en tot plegat és fonamentalment seu.
Dels errors que s’han comés en els sistemes
informàtics i de les conseqüències que se n’han derivat entre el 1999 i el 2011
voldria assumir de nou la responsabilitat i demanar-vos disculpes.
Finalment, per acabar, dono la meva més
afectuosa salutació al professor David Garcia que a partir de l’1 de setembre
de 2011 ha assumit la responsabilitat del servei d’informàtica
Gràcies a tots.
Herminio Manzano
