dijous, 19 de juliol de 2012

L’Escola Joan Pelegrí guanya el recurs i és absolta d’un suposat assetjament escolar

En la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona s’afirma que l’actuació de l’escola va ser “proporcionada i raonable” i que tant la resposta donada pel centre com la Inspecció d’Ensenyament és correcta atès que el conflicte s’origina externament. A més, estima que la consideració de bullyng només és vàlida si hi ha un conflicte continuat en el temps.

La sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, que revoca la sentència del Jutjat de 1a Instància, es fonamenta en la Instrucció de la Fiscalia 10/05, que defineix l’assetjament escolar com “el catàleg de conductes, en general permanents o continuades en el temps i desenvolupades per un o diversos alumnes sobre altres susceptibles de provocar en la víctima sentiments de terror, d’angoixa o inferioritat idonis per humiliar-se, envilir-lo o trencar en el seu cas la seva resistència física o moral”. Per tant, tot i que es reconeix una “situació de conflictivitat a l’escola” aquesta no s’ha produït de forma continuada i s’ha de valorar que alguns conflictes poden ser “un dels nombrosos incidents que cada dia es produeixen en cadascuna de les escoles del país”. A més, l’estat emocional de la menor suposada objecte del bullying ve donat per situacions produïdes fora de l’entorn escolar i que s’origina en una relació conflictiva entre la seva mare i alguna altra família del centre, de manera “que els fets produïts dins del col·legi tenen menys entitat que els esdevinguts fora”.

L’Audiència afirma que en aquesta mena de judicis “és necessari […] ser molt caut amb la valoració de les proves [...] i cenyir-se en la mesura del possible als fets objectius i contrastats” ja que “les persones vinculades a l’escola, per més que compareguin com a testimonis, tenen un evident i fort interès en com es solucioni el tema, doncs és la pròpia reputació de l’escola allò que està en joc; i els pares no diguem el nivell de condicionament que tenen en relació amb el problema [...]”.
Mercè Velilla, aleshores directora de la secció d’Infantil-Primària de l’Escola Joan Pelegrí, es mostra la satisfeta per la sentència i destaca que en ella es reconeix que l’actuació duta a terme pels docents i direcció va ser la correcta. Considera, a més, que la clau de tot plegat és que “els pares de l’alumna que suposadament patia assetjament varen voler traslladar a l’escola un conflicte que tenien fora del centre”. Acaba la seva argumentació dient que “si alguna cosa queda clara és que l’escola va procedir correctament i que l’alumna i la família varen rebutjar la mediació quan se’ls hi va oferir”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada