dilluns, 13 de febrer de 2012

Visita al el poble miner de Cercs


Els alumnes de 4t d’ESO D i E de l’escola Joan Pelegrí van visitar el poble miner de Cercs, on van poder veure les condicions de vida dels miners, l’evolució de la mineria des dels seus principis fins als finals. Van visitar les mines, el museu i un vídeo informatiu.

La colònia minera de Cercs es va construir entre el 1893 i 1920. L’aïllament de la zona, la manca de sistemes de transport i la necessitat d’aconseguir mà d’obra van fer decidir a J. E Olano aplicar-hi el model de colònies industrials. Es van construir habitatges obrers i els serveis que el propietari va considerar indispensables, aviat es va convertir en una de les colònies mineres més importants del país. Els alumnes van poder visitar un d’aquets habitatges i conèixer les seves maneres de viure.

“ Els pobles miners tenien una gran cultura” això és el que va dir la guia de la visita i no s’equivocava pas ja que a Cercs hi havia una amplia vida cultural, hi havia cinema, teatre, església, escola i un camp de futbol, la gent compartia experiències i es feien festes com la de Santa Bàrbara patrona del poble.

A partir del 1960, quan va arribar a tenir més de 3.000 habitants, va iniciar una lenta però progressiva decadència; la seva recuperació es va iniciar el 1989, quan va néixer el projecte del museu de Cercs. Avui en dia és el nucli miner més ben conservat de Catalunya i Espanya.

Unes condicions de vida al límit

Els estudiants van poder conèixer la duresa d’aquest treball, a les mines només hi treballaven homes, que de ben petits ja començaven a treballar. Les condicions laborals eren molt dolentes: treballaven 12 hores, havien de fer les seves necessitats i menjar dintre de les mines, per no dir els múltiples accidents que s’esdevenien. L’esperança de vida dels miners era de 40 anys escassos, molts cops com a conseqüència de malalties pulmonars, originades per la mala respiració dintre de les mines.

Cada cop però, les condicions de treball van anar millorant, al principi havien de treballar manualment, al cap dels anys ja utilitzaven màquines per extreure el carbó, primer utilitzaven llums d’oli per il·luminar-se, amb el pas dels anys van poder utilitzar llanternes. Es arribar a contractar un metge al poble, fet que va afavorir el seguiment de a la salut dels miners, 

Els estudiants van visitar la recreació de la infermeria on treballava el doctor del poble, un metge que tenir que havia atendre fins a 3000 habitants.

Els van explicar que les dones, nens i ancians entre el 1855 i el 1965 van treballar a la bugaderia, separant, classificant i ensacant el carbó per obtenir un jornal i carbó per escalfar la casa. Les condicions de les dones tampoc eren bones però no patien tan risc com els miners.

Els estudiants van poder experimentar, pujant a una vagoneta semblant a les que utilitzaven els miners, van entrar a la mina fins a uns 500 m de distància, una llargària no gaire gran comparada amb el que ocupaven tots els conjunts de túnels de les mines, que feien fins a uns 7 km aproximadament. El túnel a mesura que entraven s’anava fent més estret i més baix, molts dels alumnes es van tenir que ajupir per no donar-se cap cop, tot i que portaven un casc per protegir-se. 

Tancament de la mina

La mina de Cercs va deixar d’extreure carbó al 1991. La causa, la mala qualitat del carbó, aquest és un mineral que conté una alta quantitat de sofre que contamina molt l’atmosfera i crea la pluja àcida i, a més, no podia competir amb el carbó de països estrangers com alguns d’Àfrica. La qualitat del carbó és molt millor i la mà d’obra més barata.

La mina de Cercs es va tancar, i posteriorment la van adaptar. Es va museïtzar perquè estigues adaptada a la visió del públic. S’hi va fer un hotel, un restaurant i un museu. Aquestes millores han han provocat que Cercs torni a viure del seu passat miner i hagi recuperat part de la seva l’activitat econòmica i laboral.

Una visita entretinguda i formativa que recomanen. Així ho han pogut constatat els alumnes de l’escola Joan Pelegrí. Han conegut les mines i s’han fet una idea prou clara i pròxima del que va ser la vida a la Colònia minera de Cercs.


Cercs. Sara Sicluna

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada